Dansa oriental - Desmuntem mites! Part 2

Quantes vegades has sentit o fins i tot pensat:

“la dansa del ventre fa sortir panxa”

“El meu cos no és l’adequat per ballar”

“Estic massa prima/massa grossa”

Al contrari que altres danses acadèmiques, com per exemple el Ballet, la dansa oriental és completament inclusiva: promou l’acceptació de qualsevol forma, mida o estructura corporal.

És precisament això el que fa que la dansa oriental resulti tant terapèutica no només a nivell físic: l’acceptació del propi cos i la pròpia imatge són primordials. Qualsevol cos està fet per ballar qualsevol cos pot ser sensual. La bellesa està en la diversitat; cada cos és únic, irrepetible, característic.

En una societat en la que la pressió mediàtica exerceix una violència i exigència tan gran sobretot contra el cos femení, és molt important que totes i cadascuna de nosaltres aprenem estimar-nos i ser felices a la nostra pròpia pell.

- “Ja no tinc edat / no és per a mi”

No existeix una franja d'edat " adequada " per la dansa del ventre.

“Sóc massa gran”

“Si tingués 10 anys menys”

“És massa sensual per les nenes”

Atreveix-te! Que res no et faci enrere. La dansa del ventre pot practicar-se qualsevol edat: des de les més menudes fins a la maduresa; en els escenaris he vist ballarines que van dels 7 al 70! No requereix una gran exigència física, i es caracteritza per moviments suaus, orgànics i naturals.

Les articulacions no pateixen, es lubriquen de forma natural. Aprenem a respirar, a coordinar aquesta respiració amb els moviments del cos, tonificar tota la musculatura, en especial la abdominal i la pelviana; millorem la higiene postural entre moltíssimes altres avantatges!

Cal no oblidar la importància del Sol pelvià a qualsevol edat, la gran majoria de vegades el deixem de treballar i controlar. És molt important tenir una faixa abdominal i lumbar ben reforçada, una pelvis tònica, així com el control muscular i dels esfínters. És indispensable des de ben petites i fins a la vellesa!

D’aquesta manera evitarem mals d’esquena, males postures, males digestions, incontinències, bloquejos, dolors menstruals i fins i tot moltes disfuncions sexuals.

A més a més, què és més bonic que unir diferents generacions de dones compartint una mateixa passió?

- La dansa oriental és només per a dones:

Tu també ho pensaves, oi? Doncs no. De fet, en les cultures tradicionals i ancestrals, molts homes ballaven danses folklòriques, i més endavant dansa oriental tal com la considerem avui en dia fins i tot de manera professional.

En els països àrabs la dansa és una part intrínseca de la cultura: dones, homes, nenes i nens tenen present en el seu dia a dia.

En la cultura occidental, els moviments fruits de braços malucs i ventre entre d’altres característics de la dansa del ventre ens resulten femenins, ja que no encaixen en el concepte occidental de masculinitat. Els estereotips no són més que construccions socials, així que poc a poc cal anar enderrocant murs i canviant conceptes per tal que la representació masculina en la dansa en general, i a la dansa oriental en particular deixi de ser una minoria o si més no, una raresa!

“Dansa del ventre: remenar”

“Fa créixer el ventre”

“És inadequada per infants”

“He d’ensenyar el meu cos”

“És un entreteniment per als homes”

Una dansa plena de màgia i poesia. El seu llegat cultural i tradicional és immens, molt ric i ampli.

És una dansa per experimentar conèixer-se i estimar-se. Una dansa per compartir. És un excel·lent exercici de baix impacte amb infints beneficis pel cos i per a la ment.

T’atreveixes? Només cal que ho comprovis per tu mateix/a, entra a https://www.afisiona.com/horaris-i-activitat, mira l’hora que millor et vagi i anima’t a viure-ho.